Asociación Valenciana de Astronomía

Calendario

Próximos eventos
  

Facebook

Xarrada sobre contaminació lumínica a càrrec d'Enric Marco

El passat divendres 31 de maig vam tindre la visita en el nostre local d'Enric Marco, qui ens va parlar del cada vegada més preocupant problema de la contaminació lumínica.

Enric Marco és Doctor en Física per la Universitat de València i professor d’astronomia i informàtica en el departament d’Astronomia i Astrofísica. Actualment és el responsable de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València.

Avui en dia és un fet evident que molts dels habitants de la Terra vivim en cels amb contaminació lumínica.

A la foto de dalt, podem veure la contaminació provocada per la ciutat de València a la zona del Parc del Túria (Riba-roja). El cel cap a la zona metropolitana de València està totalment perdut per a l'observació astronòmica.

Però, tot i això, alguna esperança queda.

A baix el cel nocturn en el Llac de Sant Maurici. La foto és de Joanma Bullón, que está dedicant-se a fotografiar els cels de diversos indrets de la península Ibèrica i de les illes per a construir un mapa de la contaminació lumínica i comprovar les qualitats astronòmiques dels cels del nostre país.

Aquesta zona del pirineu lleidatà està iniciant els tràmits per a declarar-la reserva “Starlight”, la qual cosa és garantia de bon cel per a l'Astronomia.

La contaminació lumínica no és més que un excés de llum a la nit. Comporta efectes perniciosos en molts àmbits: ecologia, salut i cultura. I, dins de la cultura, afecta especialment a l'Astronomia.

La contaminació lumínica és relativament recent. Fa 100 anys no existia. No hi ha a penes fotos de fa més de 100 anys, però sabem que es podia veure el cel estrellat durant la nit a les ciutats. Així, per exemple, en 1858 es va reportar l'aparició del cometa Doneti des de París. Un altre exemple: el 20 de maig de 1910 es podia vore el cometa Halley des de Nova York.

En aquest quadre de 1881 de John Atkinson, abans de la invenció de la bombeta elèctrica, es pot veure que a Londres gaudien encara d'un bon cel nocturn. En aquella època només hi havia fanals de gas.

En aqueixes condicions es podia fer observació astronòmica des de les ciutats. De fet hi havia observatoris a moltes grans ciutats, que avui han quedat reduïts a museus. La contaminació lumínica també genera un altre problema: la pèrdua de vocacions científiques i d'astrònoms.

Observatoris perduts

A Madrid es trobava l'Observatori Astronòmic Nacional (inicialment Real Observatori Astronòmic de Madrid), construït a finals del segle XVIII, en plena època il·lustrada. Va arribar a disposar d'un telescopi fabricat per William Herschel. Desgraciadament, va ser desmantellat durant la Guerra de la Independència per les tropes franceses. Avui en dia, l'Observatori Nacional disposa d'una estació d'observació a Calar Alto (Almeria) i un centre astronòmic a Yebes (Guadalajara). A la foto de baix, l'Observatori Astronòmic Nacional a Madrid i una reconstrucció del telescopi de Herschel.

A Barcelona també va haver-hi un observatori potent. Actualment, ja no està en funcionament. El reconegut astrònom Josep Comas i Solà va usar aquest observatori a principis del segle XX, i va descobrir 11 asteroides, diversos cometes, l'atmosfera de Tità i va veure detalls en alguns satèl·lits de Júpiter. Comas i Solà fou un astrònom molt popular en el seu temps que va escriure diversos centenars d'articles de difusió científica, i va lluitar contra les pseudociencias.

En altres països, ha succeït el mateix. A Londres, es troba el famós observatori de Greenwich, per on passa el Meridià zero. Actualment, l'observatori s'ha traslladat a Canàries, on es troba el telescopi William Herschel de 4,2 m de diàmetre.

Un altre cas lamentable és Mount Wilson a Califòrnia. En els anys 40 albergava un telescopi de 100 polzades, el més gran del seu temps. Amb aqueix telescopi, Edwin Hubble i Milton Humason van estudiar detalladament les galàxies i van reportar l'expansió de l'Univers.

 El mateix li va passar a Monte Palomar als afores de San Diego (Califòrnia). Cap d'ells continua actiu avui en dia a causa de la contaminació lumínica.

Una anècdota curiosa va succeir en 1994. Eixe any es va produir un terratrémol que va afectar a la ciutat de Los Angeles i que va deixar sense llum la ciutat durant algunes hores. La gent va veure una banda blanca estranya en el cel i es va espantar: no sabien que estaven veient la Via Làctia, s'havia perdut aquest referent cultural.

Parlant de cultura astronòmica ací a Espanya, es pot citar aquest refrany d'Aragó: “Las cabrillas a la sierra, los pastores a su tierra”. Es refereix a les Plèiades, que antigament servien com a indicador meteorològic.

També ha existit cultura astronòmica a València. Un exemple el tenim en l'escriptor Blasco Ibáñez i el seu llibre “Cañas y barro”, on apareixen nombroses referències astronòmiques. Està clar que fa cent anys es podia veure un cel fosc en l'Albufera, a diferència de l'actualitat.

 Avui en dia, els observatoris han de fugir de les ciutats. On situar-los? Doncs en indrets ben foscos, i per a això s'usen dades de satèl·lits. Hi ha una pàgina a internet, lightpollutionmap.info, que mostra la contaminació lumínica del nostre planeta. Com a curiositat, comentar que la zona de Corea del Nord està lliure de contaminació lumínica, a diferència de la seua veïna, Corea del Sud, que  està completament il·luminada.

A Xile trobem alguns dels observatoris más grans i importants del món. Un dels més antics és l'Observatori de la Silla.

Per desgràcia, a uns 50 Km de distància passa la carretera interamericana, que il·lumina part del cel. Durant els últims anys les ciutats xilenes han crescut desmesuradament, afectant a la qualitat dels cels foscos existents. Des dels anys 90 el país disposa de regulacions normatives sobre el tema, però sembla que no ha sigut suficient per a evitar el problema.

En les nostres antípodes, a Australia, trobem el Siding Spring Observatory. Però els llums de les ciutats a més de 100Km i les mines de carbó són perfectament visibles i molesten enormement.

Citem dos observatoris espanyols: un, el de Calar Alto; l'altre, el de Aras de los Olmos. A Almeria, tenen la ciutat al costat, i l'horitzó està molt contaminat. A Aras, el sud-est està completament contaminat per la ciutat de València.

A baix, una comparació del cel nocturn entre l'actualitat, i un quadre de Van Gogh.

La llum no és l'única enemiga de l'Astronomia. Recentment, els satèl·lits artificials s'han afegit al problema per a donar més maldecaps als astrònoms. La companyia Space X d'Elon Musk, ha llançat recentment 60 satèl·lits. La idea és arribar a posar en òrbita 12000 satèl·lits, cosa que de bon segur causarà molts problemes als ques es dediquen a l'astrofotografia.

Per a finalitzar la xarrada, Enric ens va parlar de la Declaració de la Palma, que alerta dels perills que comporta l'excés de llum per a la Humanitat i per a la biodiversitat, i apela a la responsabilitat dels governs i autoritats de tot el món per a posar solució a aquest greu problema. 

Enric Marco i Jordi Cornelles després de finalitzar la xarrada.

Text i fotos: Andrés Paños "Posete"